Timadors, dolços timadors

La moda, la puta moda. Dels mòbils, les melodies, los tonos, los politonos, les polles, les pollatonos, los juegos arcade, els jocs mayas, tests cerebrals, chinos, llatins, polacs i de la mare que els va parir. Els mòbils ja fa molt de temps que són entre nosaltres (a veure, yo que sé, no tant de temps com la piramide de Keops o inclus la de Mikerinos, però bastant...com el primer Gran Hermano o així).

Els mòbils (a partir d’ara ho posaré sense accent que em fa pal) han portat (no ells, que són essers inerts, em refereixo a les conseqüencies que han dut) coses bones i coses dolentes, bé, millor dit, cosa bona i coses dolentes (cosa bona els SMS, que ja teniem amb els “buscas” (rollo?) o altrament dits “bippers”, pero bueno no vull parlar dels mobils, no és el tema que ens ocupa, que ja m’esteu liant ostia!). De coses dolentes n’han dut varies, com per exemple haver d’estar sempre localitzable (i si no et ve de gust agafar el telefon? O el telefons fixes, perque tothom corre a agafarlo, ni sabent ki està trucant? O potser es que si tu ets vols comunicar amb algu no ets TU qui truques??, bé, ja en parlarem algun dia d’aixo), però jo em quedo amb els jocsbasura i sobretot amb els programes de televisió del tipus “Marca i gana” o “Adivina quien gana está noche”.


Al tema.
Si, exacte, parlaré dels Teletimos, aquests encisadors programes de televisió.
Només començar ja monten una festa ells solets del mil. Una tia davant d’una camara tornant-se boja ella sola (plena de drogues, perque sino no mo explico, clar que els diners fan molt).
Un cop presentada la primera prova, com pot ser: busca les (evidents) 3 diferencies (habitualment és la Jenifer Lopez en boles a les fotos que posen), fes una paraula en una sopa de lletres (de nivell de dificultad ultra-facil) o digues quants triangles hi ha a la puta imatge. Els “premis”? diners, que depenent de la cadena poden ser 100 euros o 6000000000 (podeu seguir amb els 0 que volgueu).

Parlem dels “concursants” (tot el que va en “ “ realment no existeix). Són idiotes, directament.
La presentadora (o presentadors) els diu: Di una palabra con 2 "A" i te llevas 30.000 euros i tienes la opcion de jugar el bote, otros 90.000 (els botes, ai els botes...). I els molt imbecils (que tinguem clar que no són imbecils, són gent del prgrama que truca i es fa passar per concursant) diuen: Miel!, a lo que la presentadora respón: Oh no, no lleva dos “a” (com si fallar aixì fos facil per la seva complexitat). El millor de tot és quan diu: Venga siguiente llamada que estamos en la Ronda Turbo (calen aquests noms? Com dient, truca que entres segur en directe (estas flipant si ho penses realment). Entra la següent trucada i un altre concursant diu: Miel! (llavors tu a casa al sofa desquiciat vas directament a la cuina a fotret dos paquets de Mentos i una ampolla de Coca-cola de dos litros)

Una de les coses molt bones també és quan foten els rellotges de cuenta atrás per posarte pressió i no paren de bramar: Vamos vamos vamos!! Quiero una llamada (lista de espera colpasada = espectadors idiotes tmb) antes de que acaven los 87 minutos del reloj. Quan falten 25 segons per arribar a 0 comencen a dir que ja s’acaba, que truquem, “ultima oportunidad” en diuen ells, i aqui és on comença el gran merder. Quan el rellotge arriba a 00:00:03 el paren i llavors es passen les següents 2 hores dient “ultima oportunidad” i la prova acostuma a ser resoldre aixó: Ciudad española: MA_RID. Ningú, absolutament NINGU (i si algún valent ho ha fet que ho digui) és capaç de respondre aquest enigma per 30.000 euros (+ el bote, clar).

A vegades et diuen “Si eres el concursante 10 en llamar entras seguro”. Ya! I com sé jo que sóc el 10 o el 25 (no ho pots saber de cap manera, l’únic que saps del cert en aquell moment és que ets gilipolles i que no entraras en directe en ta puta vida (més Mentos amb Coca-cola), però el teu 1,30 € ja l’has perdut (això ho multipliqueu per 300.000 espectadors i ja ho teniu).


El que em rebenta més (com que jo no hi truco ni ho penso fer) és el següent: et quedes adormit mirant la tele, les merdes aquestes i a les 5 del mati foten, sense venir a son ni ton gent cridant, sirenes de policia, alarmes, a tota ostia (jo crec k fins i tot ve a casa un treballador del programa i t’apuja el volum de la tele). Et despertes del susto tot alarmat i només pots pensar una cosa: mecagunlaostia la mare que els va parir, fills de la gran puta, tan debó els vostres pares estiguin tancats amb pany i clau a casa perque anire allà i els fotre tantes osties que els haureu de fer l’autopsia 3 vegades, cabrons de merda, i asin sucesivamente fins les 8 del mati aprox. (ah! I més Mentos)
Suposo que ho deuen fer per a veure si pillen algun lerdo mig adormit que digui: ostia! Però si és MADRID, quina sort tu, vaig a trucar ara mateix, sort que me despertat ara casualment (casualment? Una mierda! Si t’han fotut una alarma de la ostia que et fotia vibrar els espermatozoides)

Un dels presentadors que més odio (Antena 3, el seu moviment de llavis quan parla és propi d'un nadó de 6 mesos, enserio)

Aixi que,a tots aquells que presenten aquests programes, els que hi truquen i a “producción” (com els agrada dir producción) només els puc dir una cosa: IDIOTES

De tota manera, també hi ha programes de teles locals (extremadament locals m’atraviria a dir) que donen minipimers, ganivets de tallar pa o mobils de contracte (que això ho pots tenir igual fent una alta nova estalviante els 2 euros que et costa la trucada, pero bé), que si que són reals, però clar, no donen 30.000 euros i els seus presentedors no sels veu amb unes ganes boges d’estafarte (només una mica)

A continuació us deixo un video d’un d’aquests programes, mireu-lo que val la pena (dura 8 min.) La presentadora acabat desitjant no haver entregat mai el seu Curriculum VITAEEEEEE (KAMEKAMEHAAAAAAA) a la productora.